top of page

Una jornada vibrant

Una jornada vibrant que ens deixa un resultat tan brutal com el 385-364 del To-k-Fusta contra el Colobrers, que ens deixa el Colobrers com a campió de la Lliga de Barcelona, però que sobretot ens deixa una partida de les que fan afició entre el Terra Roja i el St.Martí Sarroca. Una partida que ens va fer tornar a sentir els nervis de disputar una partida igualada fins l'últim bitllot.




Durant tota la setmana pintaven bastos a Can Terra Roja, fent mans i mànigues semblava que acabaríem per jugar amb només 4 bitllaires a Badalona. La perseverança i la il·lusió per les bitlles d'en Jordi, però, va fer que es sumés a la festa a última hora. I sens dubte aquesta va ser la clau per deixar-nos viure de nou una partida emocionant fins el final, ja que si ens haguéssim presentat amb quatre jugadors, poques opcions hauríem tingut.


Fets aquests apunts, anem a explicar com van anar les dues partides del dia dels treballadors i treballadores (des d'aquestes ratlles una abraçada a la Federació).


Començava puntual la primera partida al Parc de Can Soley i Ca l'Arnús amb només sis equips. La resta estaven jugant alguns metres més enllà, a les pistes de Llefià (rodolí). L'Eusebio no havia esmorzat prou i començàvem doblant al rival... Com ja es habitual, poc ens va durar l'alegria. Un 30 del jovenet de Sant Martí posava les coses a lloc i s'acabava la primera ronda amb un 111-95 favorable als del Penedès.


La segona ronda va ser molt més igualada 110-107 també pels de verd. I la tercera encara més, tan igualada que vam empatar a 98 punts. Però la primera ja havia dictat sentència. Pels que no hàgiu sumat els resultats parcials, victòria pel Sant Martí Sarroca per 319 a 300.


Malgrat la derrota vam acabar més o menys contents, amb tots els jugadors rondant els 60 punts, arribant als 300 en global i amb ganes d'entrepà. Evidentment, no vam arribar al nivell de la Perestroika que es van presentar a Badalona amb migas, xoriç, ampolla de vi, bota, i no sé quantes coses més, però també ens vam atipar.


Amb la panxa plena i amb empenta després que en Jordi ens confirmés que es quedava també, engegàvem la segona partida del matí. El mateix Jordi feia els honors pel Terra Roja, i començava amb no massa sort. Un quatre en la tercera tirada va fer que baixessin tots els sants... L'Ivan, però, esmenava l'error d'en Jordi i clava un 30 que ens posava al capdavant, perquè les bitlles són un joc d'equip! Tot i no fer una ronda massa lluïda acabàvem per davant amb un 87-79.


Començava la segona amb un Eusebio inspirat que ens tornava el 30 de l'Ivan. Sort que en David va perdre el toc de la primera partida i s'acabava la ronda amb 96-104 pels del Penedès. Això volia dir que la tercera i última ronda començaria amb un empat a 183.


I ara seieu bé (sobretot els de Breda), que intentaré explicar com va anar l'última ronda. Començaven en Jordi i l'Eusebio. El primer no estava massa inspirat i va sumar un 4 i dues llenyes. En canvi l'Eusebio feia dues llenyes, però una bitlla. Sis amunt pel Sant Martí.


L'Ivan i en David agafaven el testimoni. Els nervis van trair el nostre cuiner preferit i va començar sense tocar ni una bitlla. Després, però, ho va arreglar amb dues bitlles. En David no va aprofitar la patinada i, malgrat sumar en totes les tirades, va quedar-se amb 20 punts també. Així doncs, continuaven els sis punts d'avantatge pel Sant Martí Sarroca.


Era el torn de la Xènia i en Salvador. A la presidenta li va passar exactament igual que a l'Ivan, començava el seu torn amb un zero. I a diferència de l'Ivan només sumava 14 puntets. Però els nervis jugaven a tots dos bàndols, i en Salvador sumava un 4, un 3 i un 2. En retallàvem 5 per posar-nos tan sols un punt per sota.


A l'Enric i en Julià ja se'ls coneix com els homes de gel. Començaven amb un 4 i un 6 respectivament, però ho enllestien amb un parell de bitlles cadascun. Si fem números, 3 amunt pel Sant Martí.


Tot es decidiria a l'última tirada entre l'Aleix i en Juan. Començaven amb un 10 pel de Breda i una llenya pel de Sant Martí (ens posàvem al davant per un puntet). Segona tirada que es decidia amb una bitlla per cada costat. Només quedava un tirada i el Terra Roja dominava per 287-286.


Una tirada. Els dos jugadors es van desitjar sort. En Juan, que després ens van dir que tenia cataractes, va aconseguir la bitlla de forma brillant. Tota la pressió per l'Aleix. I tanta era la pressió que amb els dos primers bitllots no va tocar fusta ni per casualitat. Un sol bitllot decidiria la partida. Després de rumiar-s'ho molt, l'Aleix va deixar anar el bitllot que va sortir ben dirigit i va impactar al mig de les sis bitlles. I totes sis van caure per terra. Resultat final: 293-296.


Mai una derrota havia estat tan dolça. Només ens quedava celebrar-ho. I tot i que l'Enric es volia despullar allà mig, vam decidir que era millor anar a fer un vermut en una terrasseta.


I per tancar aquest missal, voldríem felicitar als companys de Castellar del Vallès pel títol aconseguit!


Featured Posts
Vuelve pronto
Una vez que se publiquen entradas, las verás aquí.
Recent Posts
Search By Tags
No hay tags aún.
Follow Us
  • Facebook Classic
  • Twitter Classic
  • Google Classic
bottom of page