Seguim repartint bondat.
Sortíem de Breda un mica justos després d'una parada tècnica a Sant Celoni, però encara vam tenir temps de donar una volta per Barcelona a contemplar edificis estrafolaris abans d'arribar al Parc del Centre de Poblenou. I, per acabar-ho d'adobar, ens aparquem a la Diagonal i al carril bus. Això es pot fer?
El matí prometia, jugàvem contra la Perestroika, equip que s'havia encarregat d'escalfar les hores prèvies al matx amb declaracions incendiàries a les xarxes socials. "Els nostres amics del Terra Roja", asseguraven en una de les afirmacions més polèmiques dels últims anys al món bitllaire. Ara fora conyes, van intentar enverinar-nos amb migas.
El primer partit començava amb un primer arreón de la Paqui per deixar-nos enrere, però en Jordi i l'Enric van aguantar bé l'embranzida i, malgrat una tirada fluixeta de l'estrella del Terra Roja, els de Breda vam poder aguantar la primera ronda tan sols 17 punts per sota.
A la segona ronda, el Terra Roja va aprofitar una baixada d'intensitat dels del vallès per posar-se al capdavant al marcador. Era evident que la Perestroika no podia aguantar aquest nivell físic tot el partit i, al final, els de Breda ens vam endur la victòria per 278-263.
Després del xiulet final, on l'arbitre va tocar no sabem ben bé si els pajaritos o una dels Sirex, calia guanyar la segona tirada per superar el Riudebitlles a la classificació. Però fent veure que no ens preocupava gens els resultat, ens vam endrapar uns entrepans deliciosos que ens havia preparat l'Enric amb molt d'amor. A més, va tenir el detall d'anar-nos a buscar uns cafetons al bar Tapea & BB (sí, ho heu llegit bé).
Tips i contents, començàvem la segona partida del matí. Aquest cop en Jordi no va poder aguantar l'estirada de la Paqui a l'inici del partit. Seguíem dins el partit, però patint per no despenjar-nos. La Xènia, per exemple, va aconseguir aguantar la tirada d'en Jordi Berengueras. 10-9 pel de vermell.
Després d'empatar la segona ronda a 93, arribàvem a l'última i decisiva tirada amb només 10 punts de desavantatge. L'Enric acabava el matí amb dues bitlles i apretava una miqueta més el marcador. Però a la penúltima tirada en Dani va clavar un 30 (no direm que abans havia fet un 10 i un 11) per deixar gairebé sentenciat el partit.
A la tirada final, l'Aleix no tenia pràcticament opcions de remontar el resultat, però ho va acabar de confirmar anotant un miserable 14. 280-254 per l'Associació Esportiva la Perestroika, que estan completant una magnífica temporada.
I nosaltres, com tota la temporada, seguim repartint bondat. Una victòria per a cadascú. Esperem que el retrobament amb les cròniques dels partits sigui un punt d'inflexió i l'equip remoti el vol. Sinó, seguirem anant a esmorzar els diumenges al matí.
