L'efecte crònica
Ja ha arribat la primavera. Després de la parada de Pasqua, la Lliga tornava a engegar a la vila d'Horta. Els del Terra Roja ens enfrontàvem al sempre fiable Fusta i Ferro.
Hem arribat a l'hora prevista a Barcelona. Sense massa entrebancs. Després, això sí, d'apoquinar un bon tou de diners als peatges de les concessionàries de les autopistes i de voltar tot el barri quatre vegades per trobar aparcament.
Plantades les bitlles, instal·lada la canalla amb els cubells, pales, cotxes i tot l'embalum necessari, començava la tirada contra el Fusta i Ferro.
Tots els mitjans situaven els de Sant Salvador com a favorits. "La classificació així ho indica", deien. I després de veure la primera ronda, 78 a 112 pel Fusta i Ferro, semblava que tenien una mica de raó. Però lluny de desanimar-nos, ens hem anat escalfant, com el dia, i hem guanyat la segona ronda. I arribàvem a la última ronda sense massa opcions, però amb l'alegria d'estar tirant bé. Tan bé, que aquests eren els resultats parcials: 30-26, 24-24, 26-26, 24-12 (Òscar, tio!!) i 16-30. Meravellosa ronda per acabar cedint, però amb el cap ben alt. El resultat ha estat de 338-315.
Començava la mitja part i tots ens fregàvem les mans entre queixalades d'entrepà. La possibilitat de retallar distàncies a la classificació individual amb en Jordi prenia força. Us ho explicarem: com que mai guanyem, doncs ens dediquem a rivalitzar entre nosaltres a la classificació individual que s'elabora amb la mitjana de la puntuació de totes les tirades de la lliga. En Jordi ens havia explicat una història vora el foc. Angines i no sé quantes malalties més va dir..., quan tots sabem que no ha vingut per mantenir el seu lloc d'honor.
Així, amb el cap ple de pardals, començava la segona partida. I començava exactament igual que la primera, amb derrota parcial. Malgrat llençar força bé, els del Bages anaven prenent distància. Després de l'ensurt a la primera tirada, han tret les vaques sagrades al terreny de joc per no patir un entrebanc que hagués estat del tot sorprenent.
A la segona ronda, hem escurçat diferències. Però el Fusta i Ferro ha donat un cop de puny sobre la taula a la tercera i última ronda amb 126 punts per sentenciar la partida. Aquest cop 334-305 pels de Sant Salvador de Guardiola.
De totes maneres, bones sensacions de nou. Tots els tiradors i tiradores per sobre dels 60 punts. Menys en Jordi, que se'ns ha capficat i s'ha quedat amb 39 puntets. No pot ser que t'enfonsis així quan no surten les coses Jordi. Que, com diu l'u per u de l'equip, la teva fal·lera per les bitlles és imprescindible a Can Terra Roja!!
En resum, que l'equip ha girat la truita a una temporada que fins fa poques jornades era desastrosa. I tot i que algun resultadista-tribunero ja demanava el cap de l'entrenador, la veritat és que l'equip està tirant molt millor i aconseguint bons resultats.
Es comença a notar l'exhaustiu pla d'entrenament que segueix la plantilla? Estem parlant d'un miracle atribuïble a Santa Anna? O potser tot és culpa de les cròniques i del pànic dels jugadors a sortir ridiculitzats en un d'aquests textos...?
