El tracte fa el parentiu

Us preguntareu què carai vol dir el títol d'aquesta entrada. Doncs, navegant per això de l'internet, he descobert que la frase castellana "el roce hace el cariño" es podria traduir per aquesta dita que titula la crònica de la jornada 9 de la Lliga de Barcelona.

El vespre abans de la gran jornada a la Miranda, el nostre estadi, vam decidir fer unes pistes un pelet més estretes per tal d'encabir tots els equips plegats a la mateixa zona de la plaça. Qui ens hauria dit que aquella brillant idea portaria cua tot el cap de setmana. Es veu que al món bitllaire això de llençar ben apretadets no acaba de ser ben vist (ningú ho diria veient les puntuacions...).

Deixant de banda aquest petit detall, la jornada va ser un espectacle. El Terra Roja ens jugàvem les aspiracions a la lliga contra el Termites Vermell, un equip de la part alta de la classificació. Tot feia pressagiar un desastre abans de començar les tirades.

Però els jugadors i jugadores locals vam començar tirant amb soltura a la primera partida. L'escalfor de l'afició es feia notar i els bitllots anaven força ben dirigits, ben al contrari del que sol passar aquesta temporada. Malgrat tot, els 321punts dels de Llefià van ser del tot inapel·lables.

De totes maneres, les bones sensacions donàven ànims als de Breda de cares a la segona partida. L'avituallament del descans (olives i patates caducades de feia mig any) va donar una energia forasenyada a l'equip, talment la poció màgica dels gals.

S'acabava la primera ronda amb el Terra Roja per davant, 102 a 99. La partida estava igualadíssima i l'afició no parava d'animar i cridar el nom dels jugadors i jugadores. S'acabava la segona ronda amb una nova victòria parcial pels de casa, 101 a 91.

Però encara quedava la tercera i definitiva ronda. Els de Badalona començaven forts, 30 punts per a l'Angelo i 23 per a en Juan. La cosa es posava peluda... Era l'hora de la veritat i la presidenta va aguantar l'embranzida del Termites. L'Òscar feia un 22 per acabar una partida de 70 punts i tot es decidiria al final. Tirada igualadíssima entre l'Aleix i l'Aroa. A l'últim llançament, la de Badalona tomba totes les bitlles i l'Aleix, que encara podia anotar una bitlla i guanyar la partida, va fer un quatre!

Els renecs se sentien des de dalt del campanar, però va resultar que havíem guanyat! La gent de la taula no havia comptat els punts al final de la partida i quan vam treure la calculadora el resultat deia 292 a 289 pel Terra Roja.

Aquesta és la quarta victòria de la temporada. No serveix per escalar posicions a la classificació, però augmenta la moral de la plantilla de cares al final de lliga.

I no voldríem pas acabar aquesta crònica sense unes paraules de reconeixement per en Julià Batet, que va poder dedicar el 90 a la seva gossa recentment traspassada.

Addenda: Animals! La gossa es va morir. No l'han venut a cap altre equip.